Mala mare

Sento que aquesta vida no val la pena viure-la perque després de tants i tants esforços i desviure’s per la gent, la familia i tothom, el que rebs són patades i hostilitat de part dels demés.
La gent és falsa i es fan els bons ara per nadal però per dins estan podrits i plens de merda, només són uns envejosos i per això et volen amargar la vida.
Estan disposats a dir mentides dels altres només per sortir-se amb la seva.
Realment no sé ni entenc el motiu pel que ho fan, doncs jo sóc una persona ben diferent però ara després de tant de temps ja no sóc com era, m´han lograt transformar en un vegetal, amb ganes de no fer res, ganes de morir.
Diuen que el que volen és ajudar-te però no és cert, l’única intenció que hi ha al darrera de tot és posar el nas dins la teva vida i destrossarte-la poc a poc fins que l’única sortida que hi trobis sigui treure’t la vida perque ja no aguantes més la seva pressió contínua.
Sí, sóc mare d’un nen amb TDAH.
Què és el que he fet?
De quin crim se m’acusa?
Donar una vida es veu que és un delicte.
Sí, es veu que concèbre una personeta preciosa, carinyós, simpàtic, guapo i ser el millor que m´ha passat a la vida és el meu crim.
La gent és cruel amb ell i amb nosaltres que som la seva familia, tot perque no entenen que una persona sigui diferent.
Des que sóc mare d’aquest maravellós nen, jo també sóc diferent encara que no tinc TDAH.
Comprensiva, entregada, carinyosa...
Tot i així als ulls d’altris no ser fer de mare, sóc mala mare, no educo bé als meus fills.
Llavors si sóc una nulitat de persona, doncs perquè els meus fills i marit m’estimen i els meus familiars i amics també?
Tota la gent que pensa malament del meu fill TDAH i jo, no tenen  idea del que hem de patir cada dia, és una veritable merda aquesta vida.
Només voldria dir que pel seu bé tinguin fills amb TDAH.
El món cambiaria.

Gracies.